dilluns, 12 de novembre del 2012

Repte dels Nassos: S1D1

Fa quatre anys -potser dos i mig o tres, contant les interrupcions- que corro. Fins ara, havia contemplat com una idea llunyana fer una cursa de 10 km, i tot i que en el seu moment em vaig apuntar a alguna, en el fons del meu cor sabia que no estava preparada per enfrontar-m'hi. Però vet aquí que el darrer any he perdut 18 kilos. He deixat de fumar (al menys, he deixat de fumar regularment). I he decidit tornar a entrenar, però amb cert mètode.

Quan vaig començar a còrrer vaig sentir conegut el pla d'entrenament de cinc kilòmetres que es troba aquí i que combina períodes de caminar amb altres de cursa. El problema és que quan el vaig acabar em  vaig quedar una mica orfe d'objectius i de maneres de progressar. Vaig anar estirant en distància, però no me n'acabava de sortir. També nedava, però crec que vaig menystenir l'obstacle real que suposava el pes i, per últim, reconec que còrrer era una cosa que em feia més basarda que ara. Només calçar-me les vambes, durant molt de temps, em pensava que ja estava cansada. Si a això hi sumem algunes lesions inoportunes, es pot dit que que no he fet la progressió correcta (ni la més ràpida de l'univers).

Però aquesta tardor m'hi he tornat a posar, i per les raons que fossin, he anat fent tirades més llargues i amb menys esforç cada cop, fins el punt que de natural ja faig gairebé deu kilòmetres d'una tirada sempre que surto. Per tant, quan a corredors.cat, una associació a la que estic fa temps, van proposar gratuïtament un repte d'entrenament per la Cursa dels Nassos, creat per dos cracks com el Pol Guillén i la Rosa Morató, m'hi vaig apuntar sense dubtar-hi gaire. Òbviament, segueix sent un repte -al capdvall, és una distància que només he fet un cop i mai a la velocitat que m'he proposat, que és una modesta marca d'una hora-, i m'espanten coses dels entrenaments, com ara els fartleks. Però reprenc ara aquest bloc per anar explicant com evoluciono, i, de pas, espero així motivar-me per no deixar-ho. Em fa molta il·lusió la idea d'acabar l'any corrent. 

Nassos: Setmana 1 Dia 1: Que en diguin entrenar, però que no en diguin còrrer

Avui tocava cursa continua de 45'. Al matí havia tingut un conat de fascitis -algunes de nosaltres no estem fetes per portar talons- però la cosa ha anat bé, tot i que lenta (galdòs ritme de 5 i molt) i fins i tot hagués tirat una estona més. Si no ho he fet és perquè habitualment entreno tres cops per setmana i ara passarem a quatre, amb el repte. La sessió s'hauria d'haver complementat amb una d'acondicionament físic -tonificació o peses- però com que demà penso anar a nadar, la faré abans de la piscina o per la tarda, de manera que la càrrega de treball estigui més repartida. La nota curiosa de la sessió d'avui és que com tinc dos parells del mateix model de bambes en rotació (les Saucony Progrid Phoenix 5 en talla masculina perquè faig una llesca del 44) me n'he adonat que he sortit amb una de cada color. La policia de la moda em vindrà a perseguir.