dimecres, 25 d’agost del 2010

And now for something completely different...

Vaig molt de bòlit, i no precisament corrent. Així que entre post i post, mireu aquest sketch vintage dels Monty Python... No tot va sobre atletisme i no l'he trobat subtitulat, però suposo que és el millor testimoni del talent de Cleese, Palin i companyia que en aquestes condicions faci riure tant. Són uns campions.

dimarts, 17 d’agost del 2010

Quatre fases

"Pensa en còrrer tranquil, lleuger, elegant i ràpid. Has de començar tranquil, perquè si al final és tot el que aconsegueixes, tampoc no està malament. Aleshores, fes-ho lleuger. Fes-ho sense esforç, com si no t'importés una merda com d'alta és la costa o de llarga la tirada que tens per endavant. I quan hagis practicat tant que te n'oblidis que estàs practicant, intentes fer-ho beeeen elegant. I no t'amoïnis per la última cosa. Si aconsegueixes les altres tres, seràs ràpid." - del llibre "Born to run", de Christopher McDougall (qualsevol dia el ressenyo!)

dilluns, 16 d’agost del 2010

C25k (consells per a novells d'una novella poc menys que absoluta)

En l'encarnació anterior d'aquest blog (i en altres llocs) he escrit sovint sobre el C25k, el programa que a mi m'ha conduït del sillónbol -que deia el meu pare- a l'atletisme, ni que sigui a l'atletisme de fireta que practico jo. El programa, que és fàcil de seguir i s'adapta als nivells de forma més ínfims, té la particularitat que permet anar observant progressos des de molt al principi, cosa que evita descoratjar-se i deixar-ho.

Per aquesta raó, m'he tornat una mena d'apòstol informal del programa, avorrint fins a la sacietat a tots aquells que m'han volgut escoltar. El meu rentat de cervell ha funcionat i alguns amics s'estan animant a provar-ho. Per a ells, i per a tothom que tingui ganes d'iniciar-se en això de còrrer, aquí us presento un resum del programa i us en detallo alguns truquets:

* C25K és l'abreviatura de "Couch to 5 kilometres". És a dir, "del sofà als 5 km", tot i que seria més encertat anomenar-lo "del sofà als 30 minuts continuats de cursa", perquè aquest és l'objectiu que ens permet assolir després de nou setmanes. M'imagino que com a títol era massa llarg...

* Durant les primeres setmanes, alternem trams de caminar amb trams de còrrer, fins que eventualment només correm. El salt es produeix a la cinquena, quan passem de fer tirades de vuit minuts separades per cinc minuts de caminar a fer-ne vint de cop. Fa vertigen, de bon principi, però arribats a aquest punt ja estarem sobradament preparats.

* El programa es du a terme tres dies alterns per setmana. S'ha d'escalfar un mínim de cinc minuts, i també acabar caminant durant un mínim de cinc minuts més. Naturalment, no hi ha ningú que et multi si el fas en més temps -jo el vaig fer en el doble- o si escalfes més a poc a poc (jo me'n vaig adonar que necessito un mínim de deu minuts per estar a to).

* Els intèrvals de cursa no ho són d'esprint. Si intentem forçar la nostra velocitat més enllà del clàssic "trot cotxinero" correm el risc de lesionar-nos. Per cert, que no està de més fer-nos mirar si estem d'una peça abans de posar-nos-hi. I això ho dic per experiència, perquè la meva lesió primerenca va venir de no saber que tinc els genolls estràbics, quelcom que el traumatòleg em va dir als trenta segons d'entrar a la consulta.

* En els dies de descans, recuperarem millor i guanyarem fons si fem algun altre esport, com ara la piscina. Tampoc no és mala idea fer una petita taula d'estiraments en acabar de còrrer.

* Si no voleu estar pendents del crono, teniu vàries opcions. La més senzilla és que us descarregueu algun podcast dels molts que hi ha a la plana del programa. Són en anglès, em temo, i la selecció musical és la que és (si no us agraden el house, el tecno, o el rock cristià, aneu donats). Una segona opció, pels usuaris de l'iPod és fer servir l'aplicació específica que vaig ressenyar en el seu moment al bloc d'Apple en català. I encara hi ha un tercer tipus d'aplicació, com ara aquesta, que fa una mica el mateix però que permet customitzar els intèrvals al nostre gust, cosa que ens serà molt útil quan acabem el C25K si volem seguir treballant combinant intensitats. De tota manera, en realitat només cal un rellotge dels de tota la vida per seguir el C25k.

* Només un rellotge? Mentida! Manquen dues coses més. Manca també que us compreu unes sabatilles com déu mana. Si intenteu còrrer amb les Victòria que portaveu al viatge de final de curs de vuitè, no us estranyi si us lesioneu. Unes sabatilles que s'adaptin al vostre peu i al vostre pas (us costaran entre 100-120 euros) són una inversió en comoditat i seguretat. I ja que feu la despesa, compreu uns quants parells de mitjons tècnics, dels que allunyen la transpiració. L'altre accessori no surt en cap manual, però crec que poques coses hi ha tan útils per a entrenar com tenir alguna mena de diari on apuntar, ni que sigui mínimament, les particularitats de cada sessió. Podeu posar-hi tan poca cosa com la durada, o detallar sensacions, rutes, o temperatura externa. N'hi ha de molt sofisticats, com el sistema Nike+, o de tan senzills com una llibreta comprada al Tot a Cent i un boli de La Caixa.

*Ja que parlem d'equipament, les samarretes tècniques també són recomanables i valen una misèria. I les nenes, no escatimeu en uns sostenidors model Cuirassat Potèmkin o en poques setmanes us lesionareu els genolls, que la gravetat no perdona i còrrer és un esport d'impacte.

No em vull estendre gaire més sobre el programa, o començaria a escriure sobre aspectes com la nutrició, el ritme cardíac i els tipus de sessions, que tot just descobreixo ara i que poden donar per a molts posts. La bellesa del C25K rau en la seva simplicitat, una simplicitat que ha posat al meu abast quelcom que per a mi sempre havia estat un somni: còrrer. I, si vosaltres voleu, també ho posarà al vostre. 

dissabte, 14 d’agost del 2010

Maratons a La Vanguardia

Una mica perquè sí -fa no gaire, amb l'excusa de l'Europeu d'atletisme, van treure un article molt similar- La Vanguardia repassa avui 2.500 de maratons com a fenomen cultural. Aquí us deixo el link.

divendres, 13 d’agost del 2010

La línia de sortida, altre cop

Estrenyo els cordills de les bambes. M'estiro bé els mitjons. Miro endavant. Un primer moviment i altra vegada corro cap a un destí que no és a la vista, sense pressa però sense defalliment. El "ja arribaré" del subtítol com a lema vital.

Fa un parell d'anys vaig començar un blog molt similar a aquest. En ell volia explicar les meves experiències fent el programa C25K, que permet passar de no còrrer gens en absolut a fer 5 km d'una tirada en nou setmanes. Però l'experiència va sortir malament, i en un mes ho havia hagut de deixar per problemes als genolls. Després d'una temporada recuperant-me, llegint i entenent per què m'havia lesionat i com m'ho havia de fer per a que no em tornés a passar, al febrer vaig decidir provar-ho de nou. 

Han passat sis mesos des de que hi vaig tornar i ara còrrer és ja una part més de la meva vida, una part important, com la lectura o la cuina, a la que em ve de gust a partir d'ara dedicar-li de tant en tant unes línies. Des d'aquí pretenc anar-vos explicant què em vaig trobant de camí a la meta, una meta que, sospito, es mou en cada pas sota els meus peus.