divendres, 13 d’agost de 2010

La línia de sortida, altre cop

Estrenyo els cordills de les bambes. M'estiro bé els mitjons. Miro endavant. Un primer moviment i altra vegada corro cap a un destí que no és a la vista, sense pressa però sense defalliment. El "ja arribaré" del subtítol com a lema vital.

Fa un parell d'anys vaig començar un blog molt similar a aquest. En ell volia explicar les meves experiències fent el programa C25K, que permet passar de no còrrer gens en absolut a fer 5 km d'una tirada en nou setmanes. Però l'experiència va sortir malament, i en un mes ho havia hagut de deixar per problemes als genolls. Després d'una temporada recuperant-me, llegint i entenent per què m'havia lesionat i com m'ho havia de fer per a que no em tornés a passar, al febrer vaig decidir provar-ho de nou. 

Han passat sis mesos des de que hi vaig tornar i ara còrrer és ja una part més de la meva vida, una part important, com la lectura o la cuina, a la que em ve de gust a partir d'ara dedicar-li de tant en tant unes línies. Des d'aquí pretenc anar-vos explicant què em vaig trobant de camí a la meta, una meta que, sospito, es mou en cada pas sota els meus peus.

5 comentaris:

  1. Benvinguda, Mar, al món del córrer. Atletisme i gastronomia: per a mi, dues coses inseparables. Aviat faré algun comentari al respecte en el meu bloc.

    ResponElimina
  2. Coincideixo plenament amb l'Enric. Potser correm per menjar les delicatessen que ens sedueixen? Ens cal justificació?
    Mar, continua estrenyent-te els cordills... et toparàs amb gratificacions i alguns decensís, també.
    Fins ara.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies a tots dos! Per molts que espero poder anar descobrint que dona de sí això de fer kilòmetres.

    ResponElimina
  4. Seguirem amb interès les etapes d'aquest viatge que inicies. Segur que pel camí trobaràs molts guies

    ResponElimina
  5. Així ho espero, Why, així ho espero...

    ResponElimina